Des de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” us convoquem a participar de tots els actes organitzats pel pròxim 25 d’abril:

- 24 d’abril: Cercavila pel campus de Blasco Ibañez. A les 12 hores des de la facultat d’Història

- 25 d’abril: Manifestació a les 20 hores des de les Torres de Quart

Us esperem!

El judici celebrat avui als Jutjats de Lleida, que ha estat seguit per nombrosos mitjans de comunicació i per un desmesurat desplegament dels Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, ha finalitzat amb la petició de la Fiscalia a condemnar els joves a 6 dies de treballs per la comunitat.

Durant la vista, els dos joves han reconegut ser els autors del mural commemoratiu dels “300 anys d’ocupació i de resistència dels Països Catalans” realitzat el passat mes d’agost al peu del turó de Gardeny. Alhora, han denunciat l’escarni a que els van sotmetre els agents, i el caràcter polític del fets que avui es jutjaven.

La defensa dels joves n’ha demanant l’absolució entenent que no hi ha possibilitat de deslluïment d’un mur, brut i deixat des de fa anys, mitjançant un mural polític. També ha remarcat que aquesta mateixa setmana la Paeria els ha imposat una multa de 600 euros pels mateixos fets, tot valent-se de la l’ordenança del “civisme”.

En motiu d’aquest judici, l’Assemblea de Joves de la ciutat:

* Considerem que avui no es cercava jutjar els fets sinó el contingut polític d’aquests.

* Emplacem a la Paeria i a la Jutge que dictaminarà sentència a recordar que, sota el mateix lema que es persegueix en aquest judici, van manifestar-se més de 2.500 ciutadans el passat 12 d’octubre, en una de les mobilitzacions més multitudinàries a Lleida en els darrers anys.

* Entenem que només podem considerar com a repressor i sectari un govern municipal que permet que els seus cossos policials realitzin extensos i detallats atestats recollint l’activitat política de l’Assemblea de Joves, com l’informe que ha iniciat la denúncia contra els dos joves avui jutjats.

* Emplacem a la judicatura a no seguir emparant aquesta dinàmica sistemàtica de persecució política amb que actua la Paeria, i absoldre els dos joves.

Coincidint amb el judici que tindrà lloc avui dimarts 22 de gener en que la Paeria acusa a dos joves de la ciutat de “deslluïment de béns immobles” per haver realitzat un mural commemoratiu dels 300 anys de la caiguda de la ciutat, aquest matí ha estat realitzat un nou mural en solidaritat amb els joves encausats. Amb el lema “300 anys d’ocupació, 300 anys de repressió; els judicis no ens aturaran”, aquest ocupa el lloc (al peu del turó de Gardeny) del mural que ha dut a la Paeria a perseguir penalment als dos joves.

En motiu del judici pels mateixos fets que va ser suspès el 25 d’octubre també fou realitzat un mural de suport amb el mateix lema i en el mateix indret que l’original.

A través d’aquestes accions, els joves organitzats en l’Assemblea de Joves de la ciutat volem fer visible al govern municipal que actituds repressives i sectàries com perseguir judicialment i administrativament al jovent independentista i rupturista de la ciutat són inútils en l’intent de silenciar els lleidatans que -com els més de 2.500 que el 12 d’octubre van omplir els carrers de la nostra ciutat- defensen commemorar els 300 anys de la caiguda de la ciutat sense complexos i reclamant que el Roser no sigui un “Parador Nacional”.

Aquest dimarts 22 de gener tindrà lloc a Lleida el judici (suspès a l’octubre) a dos joves, compromesos amb les lluites socials a la ciutat i militants de l’Assemblea de Joves de Lleida, que el passat mes d’agost foren denunciats per la Guàrdia Urbana per haver realitzat un mural en una paret al peu del turó de Gardeny commemoratiu dels “300 anys d’ocupació i de resistència dels Països Catalans”.

El 23 d’agost de l’any passat, fins a cinc dotacions –incloses unitats de paisà- de la Guàrdia Urbana van retenir als joves durant més d’una hora i, mentre els denunciaven, van despreciar verbalment els motius del mural que havia estat realitzat.

-Comunicat de l’Assemblea de Joves de Lleida:

* Expressem el nostre suport als joves encausats

* Interpretem aquest judici com una nova acció repressiva que referma la política de criminalització que duu a terme el govern de la Paeria envers els diferents col·lectius socials de la ciutat.

* Volem emplaçar al govern municipal a cessar aquestes actituds repressives i sectàries amb els ciutadans que -com els més de 2.500 que el 12 d’octubre van omplir els carrers de la nostra ciutat- defensen commemorar els 300 anys de la caiguda de la ciutat sense complexos i reclamant que el Roser no sigui un “Parador Nacional”.

El passat dissabte 12 de gener, 302é. aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, les organitzacions de l’Esquerra Independentista amb presència al poble (AJPB-CAJEI, COS, Endavant i SEPC) vam dur a terme, amb la inestimable col·laboració dels amics de les penyes futbolístiques Estel Groc i Borratxots, una cercavila que va omplir d’estelades i banderoles dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” els carrers del centre.

La convocatòria, que era un homenatge als defensors de la vila i alhora una reivindicació d’un futur en llibertat, va causar gran sorpresa entre el nombrós públic que omplia els carrers i va ser seguida per unes 60-70 persones… Potser aquesta xifra semble reduïda; però, tenint en compte que Vila-real és un lloc especialment difícil per a l’Esquerra Independentista (a més de la desmobilització general i del predomini conservador propi d’aquestes contrades, hi patim un elevadíssim percentatge d’immigració espanyola no-assimilada i l’omnipresència del poderós caciquisme “porcelanil”), els convocants estem prou satisfets.

Val a dir que, si bé a finals dels 80 / principis dels 90 Vila-real va ser una espècie d’avantguarda comarcal” de l’independentisme combatiu –amb un actiu nucli de l’MDT i un Casal Independentista–, ja fa molt de temps que la seua presència era purament testimonial (encartellades, algun mural, una exposició i poca cosa més… precisament, ara es compleixen 10 anys exactes de l’última mobilització convocada al poble: una concentració en protesta contra el secessionisme lingüístic de l’IVAJ).

Esperem que aquesta modesta cercavila represente el punt de partida d’una nova etapa d’abundosa i fructífera activitat per a la renovada Esquerra Independentista local: Ni Àustries ni Borbons, visca Basset i visca la Terra!

Comissió local de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”
Vila-real, 15 de gener de 2008

Des de la comissió comarcal de la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” –campanya unitària de l’Esquerra Independentista, impulsada per l’AJPB, la COS, Endavant, Maulets i el SEPC– hem convocat, amb la col·laboració de les penyes futbolístiques Borrat-xots i Estel Groc, aquesta cercavila reivindicativa per a retre homenatge als nostres heroics avantpassats, els defensors de la vila. Aquesta cercavila eixirà a les 12h des de la Placa Commemorativa situada al final del C/ Major Sant Jaume, cantonada amb Pere III i acabarà a la Torre Motxa (l’única part de la vila medieval que va sobreviure a l’incendi).

Manifest:

Avui, 12 de gener, aniversari de l’incendi de Vila-real durant la Guerra de Successió, la Comissió Comarcal dels “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” –campanya unitària de l’Esquerra Independentista, impulsada per l’AJPB, la COS, Endavant, Mau-lets i el SEPC– hem convocat, amb la col·laboració de les penyes futbolístiques Borrat-xots i Estel Groc, aquesta cercavila reivindicativa per a retre homenatge als nostres heroics avantpassats, els defensors de la vila.

El 12 de gener de 1706 representa, tot i el tràgic desenllaç d’aquella jornada, una de les pàgines més brillants de la història de Vila-real; i les vila-realenques d’avui dia podem es-tar ben orgulloses de la gesta dels nostres avis, els quals únicament van poder ser derrotats mitjançant la més miserable de les traïcions… Repassem un poc la història: el Conde de las Torres, un altre “dimoni emplomat” i “incendiari malababa”, volia fer-se perdonar antigues vel·leitats austriacistes i va suposar que les convulsions creades per la revolta antisenyorial dels maulets li facilitarien guanyar el Regne de València per a la causa borbònica; però, veient que els únics resultats de la seua ràtzia eren sengles fracassos a Peníscola i Sant Mateu, i adonant-se’n del perill que corria la seua reputació, necessitava urgentment un triomf fàcil i va elegir com a víctima de la seua venjança el nostre poble (que es trobava indefens, sense guarnició militar i sense més protecció que la fèrria voluntat de resistència exhibida pels seus habitants). Això no obstant, després de tot un dia d’incessant combat, en el que ancians i dones es van batre amb el mateix coratge i efectivitat que els joves miquelets, l’exèrcit castellà –a pesar de gaudir d’una aclaparadora superioritat– només va poder doblegar l’acarnissada defensa dels vilatans valent-se d’un deshonrós ardit: pretextant raons humanitàries (que els seus ferits pogueren rebre millor atenció mèdica) va aconseguir que li obrírem les portes i –ai!– va desencadenar un espantós carnatge… Segons la pròpia declaració d’un cronista botifler, “entraron por todas partes matando, quemando y saqueando: ni las venerables canas del decrépito anciano, ni el tierno carmín de la rubo-rosa doncella, ni el llanto de la madre cariñosa que apretaba contra su seno el hijo de sus entrañas, ni el sagrado recinto de la casa del Señor pudieron detener en su sed de vengan-za a la desenfrenada soldadesca”. Més de 300 morts i uns 200 presoners (és a dir, una quarta part del cens de l’època), a més de l’“universal incendi”, provocat de forma absolutament gratuïta quan ja havien acabat la batalla i el saqueig, és el balanç d’aquella trista acció, que havia de servir de “general escarmiento” per a tot el país: després d’“el desgraciat cas de Vila-real” totes les viles austriacistes ja sabien què podien esperar del Borbó.

Avui, 302 anys després, les que volem ser dignes de la nostra herència i no ens conformem amb un vergonyós Estatut de quarta categoria com a compensació per les llibertats perdudes ens hem aplegat ací, davant d’aquesta antiga torre, tan venerable i tan maltracta-da per l’especulació urbanística, per a deixar ben clar que –igual que ho feien aquells llau-radors ravalers– nosaltres continuem cridant “ni Espanya ni França, sinó visca la terra y muyra malgovern”.
Que el seu exemple servisca d’estímul i inspiració perquè les vila-realenques d’avui dia puguem prosseguir amb la larga lluita que ha d’acabar portant-nos als camps elisis de la llibertat nacional i la justícia social!

Ni Àustries ni Borbons! Visca Basset i visca la Terra!!

Deltebre és una xicoteta població situada al Delta de l’Ebre, on els passats dies 1 i 2 de desembre vora un centenar de militants de diferents organitzacions de l’esquerra independentista s’hi donaren cita per debatre sobre el futur de l’independentisme. L’Escola de Formació de l’Esquerra Independentista, que és la correcta denominació d’aquestes jornades,van ser organitzades per la comissió de formació de la Coordinadora de l’Esquerra Independentista, en el marc de treball de la campanya dels 300 anys d’ocupació i resistència.

Les jornades començaren el divendres 30 de novembre a la biblioteca municipal, on es lliuraren les primeres acreditacions, es donà la benvinguda i es va passar un vídeo sobre la campanya dels 300 anys. El gruix del treball, però, es va deixar per al dissabte i el diumenge.
El plantejament general de l’escola es va basar en l’alternança de xerrades amb el debat entre la pròpia militància.
Per aquest motiu, els dies previs es va fer arribar a la militància de les organitzacions que integren la campanya, un dossier amb el contingut i textos dels tallers, xerrades i debats.

Xerrades i tallers
El dissabte matí s’inicià amb una xerrada titulada “300 anys d’ocupació i resistència als Països Catalans”, impartida per un historiador especialitzat en revoltes socials. La vesprada del mateix dissabte es realitzaren cinc tallers diferents, amb grups reduïts de persones i que serviren per aprofundir els principals eixos de treball que actualment treballa l’esquerra independentista.
Els tallers foren l’antirepressiu, organitzat per Alerta Solidària; el municipalista conduït per la CUP; el taller de lluites i revoltes populars al llarg dels 300 anys d’ocupació, preparat per la comissió de formació de la campanya dels 300 anys; l’antipatriarcal, que va ser coordinat per les comissions de dones de les organitzacions participants; i per últim el taller estudiantil “300 anys d’ocupació des de les aules: present, passat i futur”, realitzat pel Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans.
En tots aquests debats es va començar per fer una breu introducció sobre què ha suposat a nivell històric aquests 300 anys d’ocupació per després generar un debat obert sobre la situació present i sobre com encarar els molts reptes que en tots aquests camps té l’esquerra independentista com a moviment polític. Les conclusions de cadascun dels tallers es posaren posteriorment en comú amb la presència de totes les persones que assistiren a l’escola de formació.

Plantejament participatiu
El matí del diumenge, el debat va girar en torn el concepte de l’autodeterminació.
Aquest debat, com el que va tenir lloc el dissabte matí, va comptar amb la participació de tots els assistents, un plantejament amb el qual es va voler aprofundir de cara a crear un discurs cada vegada més unificat i cohesionat, un dels objectius que la comissió de formació es va marcar des d’un primer moment. Al cap i a la fi, les jornades, com s’explica des de la Coordinadora, van sorgir arran de dues reflexions: “en primer lloc en la necessitat de les diferents organitzacions que conformem la mateixa campanya de poder debatre i intercanviar amb calma i tranquil·litat punts de vista que, d’altra manera, només es produeixen de forma accelerada i arran de les iniciatives polítiques o del treball diari” i en segon lloc “té a veure amb la inexcusable configuració, juntament amb la unitat d’acció al carrer que a poc a poc ja s’està produint, d’un discurs polític cohesionat i comú per al conjunt de les organitzacions que composem l’esquerra independentista”.
En aquest sentit, el balanç ha estat molt positiu encara que com es vol remarcar des de la Coordinadora cap d’aquests objectius es poden acomplir en un cap de setmana “simplement, hem iniciat modestament però amb il·lusió el camí per arribar-hi”.
De fet, una de les conclusions més repetides va ser que trobades d’aquests tipus s’haurien de fer en el futur. Com es va es va cloure, aquesta és la voluntat de les organitzacions que formen part de la campanya i en ella es posaran a treballar des d’ara. Primer caldrà treballar i donar major forma a les conclusions sorgides de les jornades, que, com es va anunciar, en breu es faran públiques.

Autodeterminació

Un dels eixos principals de les jornades va ser el debat sobre el concepte d’autodeterminació, que tingué lloc el diumenge amb la presència d’un centenar de militants. A partir de tres preguntes bàsiques i una exposició inicial (què entenem per autodeterminació? perquè l’autodeterminació és l’instrument per alliberar els Països Catalans de l’opressió nacional, de classe i gènere? i com fer arribar al conjunt de la classe obrera aquest missatge?) s’inicià un participatiu i profund debat. Els elements més acceptats que sorgiren en el debat foren el de la necessitat de vincular qualsevol procés autodeterminista al de la integritat territorial dels Països Catalans, així com en abordar prèviament un pas sense el qual aquest dos elements (territorialitat i autodeterminació) careixen de sentit: el de la construcció nacional. En aquests punt els assistents debatiren sobre la gran quantitat d’iniciatives a desplegar en el conjunt del país per avançar i aprofundir tant en l’articulació territorial com en la constitució d’una consciència nacional. Així, el debat sorgit plantejà que l’autodeterminació no és més que un projecte estratègic per tal de desenvolupar el programa polític de l’esquerra independentista, que no és altre que el de construir uns Països Catalans independents, amb justícia social i sense dominació de gènere.

[+]Descarregar en PDF

Font: L’Accent, nº 120

15 de novembre
20.00 hores
Projecció del documental Almansa 1707 a l’Ateneu

17 de novembre
21.00 hores
Sopar popular pels 300 anys i nit de cant d’estil a l’Ateneu

24 de novembre
22.00 hores
Nit de rock en catala pels 300 anys al Parc del Molí

22 de desembre
12.00 hores
Cercavila popular pels 300 anys des de l’Ajuntament
14.00 paelles populars a l’Ateneu

Ateneu Popular la Canterella
Carrer Vila Blanca, nº 25 baix esquerra
Godella - l’Horta Nord - PPCC

Unes 2500 persones s’aplegaren en la convocatòria nacional de l’Esquerra Independentista a Lleida.

La mobilització convocada per la campanya “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència” i la comissió 12 d’octubre de Lleida, que aplega l’ateneu independentista Ocell Negre, L’Assemblea de Joves i la CUP, fou una de les manifestacions més grans que que s’han fet a la localitat en els darrers anys. Milers d’independentistes assistiren als actes convocats en commemoració dels 300 anys de l’ocupació de les tropes borbòniques de la ciutat de Lleida, així com per salvar l’edifici del Roser, un indret de memòria preferent pels lleidatans i les lleidatanes, escenari de la repressió del 1707, actualment amenaçat pel projecte de construcció d’un Parador Nacional de turisme.

La mobilització del 12 d’octubre de l’esquerra Independentista a Lleida ha estat també l’acte més important de rebuig a la celebració espanyola del genocidi d’Amèrica, en el dia de la Hispanitat. que s’ha celebrat al nostre país.

Els actes començaren a les 5 de la tarda a la Seu Vella, on actuaren tota mena de colles de cultura popular, i on a les 7 de la tarda començava la manifestació. La gran afluència de gent col·lapsà el carrer de Cavallers del barri vell del centre. Milers d’independentistes cridaren consignes contra l’ocupació espanyola de fa tres segles i l’actual, en defensa del Roser i contra la seva venda, contra la hispanitat i per la independència i el socialisme, a més de crits contra la corona espanyola o a favor de la llibertat dels presos.

En passar per l’edifici del Roser es denuncià l’actitud de les autoritats locals de convertir-lo en ‘parador nacional’ col·locant una pancarta i un ram de flors en memòria dels lleidatans que perderen la vida en la defensa de la ciutat. Una altra acció simbòlica fou la crema d’un gran retrat de Felip V. Al llarg de la marxa hi hagueren nombroses mostres de suport a les persones processades per les cremes de fots, i alguns manifestants cremaren retrats reials.

La manifestació acabà finalment a la plaça de Sant Joan, on un representant de al CUP de Lleida i una membre de al campanya 300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència es dirigiren als congregats. En nom de la candidatura lleidatana, Ramon Usall recordà els fets històrics de fa tres segles a la ciutat i el que suposà aquella derrota i el desenllaç final de la guerra per als drets dels catalans, i volgué destacar que no es celebra cap derrota sinó la resistència dels lleidatans en aquell moment en defensa de les nostres llibertats, resistència que el poble català ha mostrat al llarg de la història. Agraí igualment la presència dels manifestants, tant de Lleida com vinguts d’arreu dels Països Catalans, fet que comparà amb els lluitadors que defensaren la ciutat el 1707, lleidatans i d’altres indrets del país. Acabà fent una crida per lluitar per uns Països Catalans lliures i socialistes

A continuació la representant de la campanya Maria José Martínez llegí el manifest de la convocatòria. Finalment els assistents clogueren l’acte amb el cant dels Segadors i al Internacional.

Acabat l’acte es féu el concert amb Feliu Ventura i els conjunts musicals Aramateix i Escalivada.

Durant aquest cap de setmana a Sóller, militants de Maulets han repartit tríptics informatius entre els i les turistes que han visitat el municipi.

L’acte s’emmarca en la campanya nacional “300 anys d’ocupació, 300 anys de resistència”, de la qual participen totes les organitzacions de l’esquerra independentista.

Dins aquesta mateixa campanya l’assemblea de Maulets Pla i Llevant ha realitzat un mural en motiu dels 300 anys d’ocupació i resistència als Països Catalans.